UN VIATGE EN EL TEMPS. L’ANDORRA QUE JO HE VIST, DEL 1980 FINS AL 2007 de Manel Galícia

En Manel Galícia Marcet, apassionat de la seva cultura, de la muntanya, la naturalesa i les relacions humanes, l’any 2005 va presentar a Ordino, en aquest mateix Cicle de cinema de muntanya i viatges, la pel·lícula Alps 1997–2003, i l’any 2010, a la Massana, el muntatge de fotografies amb el títol Viatge a la muntanya. Amb les imatges captades amb la seva càmera fotogràfica, i més endavant amb vídeo, va transmetre tot allò que ell veia, a l’entorn de casa seva, a la ciutat on vivia, a les muntanyes més properes, a les seves excursions i ascensions als Pirineus i als Alps, i també tot el que va descobrir durant vint-i-cinc anys viatjant per aquest país, de la gent, la cultura i les muntanyes.

Es va convertir en un divulgador de la bellesa paisatgística que podem contemplar durant tot l’any a Andorra i de la qual es pot gaudir sense escalar cims, i també dels molts altres atractius que té aquest país (museus, gastronomia, cultura, arquitectura, actes populars, concerts, i un llarg etcètera). Als setanta-vuit anys, quan va pensar que ja no podria anar més a la muntanya a causa d’una malaltia i una intervenció quirúrgica, va escriure el llibre Viatge a la muntanya fins a l’èxtasi....

En Manel Galícia Marcet, apassionat de la seva cultura, de la muntanya, la naturalesa i les relacions humanes, l’any 2005 va presentar a Ordino, en aquest mateix Cicle de cinema de muntanya i viatges, la pel·lícula Alps 1997–2003, i l’any 2010, a la Massana, el muntatge de fotografies amb el títol Viatge a la muntanya. Amb les imatges captades amb la seva càmera fotogràfica, i més endavant amb vídeo, va transmetre tot allò que ell veia, a l’entorn de casa seva, a la ciutat on vivia, a les muntanyes més properes, a les seves excursions i ascensions als Pirineus i als Alps, i també tot el que va descobrir durant vint-i-cinc anys viatjant per aquest país, de la gent, la cultura i les muntanyes.

Es va convertir en un divulgador de la bellesa paisatgística que podem contemplar durant tot l’any a Andorra i de la qual es pot gaudir sense escalar cims, i també dels molts altres atractius que té aquest país (museus, gastronomia, cultura, arquitectura, actes populars, concerts, i un llarg etcètera). Als setanta-vuit anys, quan va pensar que ja no podria anar més a la muntanya a causa d’una malaltia i una intervenció quirúrgica, va escriure el llibre Viatge a la muntanya fins a l’èxtasi.

A la muntanya sí que hi va tornar, un dels seus últims cims, ja amb vuitanta anys, va ser el Comapedrosa. El seu llibre es va publicar l’any 2014, tres anys després que deixés el camí de la vida. Ara la seva filla Roser ens presenta una mostra documental i paisatgística de fotografies d’Andorra que van formar part d’una exposició, presentada l’any 2007 pel Manel, a Sabadell, d’on era.